Ales, ullada a Sa Pleta

Sa Pleta Freda, Son Servera (Mallorca) 2010


Ales, ullada a Sa Pleta

Temps que somiava i enyorava,
conformitat a moments,
en altres, lliutes difícils de guanyar.
Avui som totsol però amb bona companyia, em sent victoriós,
arriba la llum, es filtra, pels ulls oberts en el blanc. He arribat a la fi, a allò sense ombres,
somiï en blanc, somiï clar.
Me moc en espais pulcres, asèptics, lluminosos, on no hi existeixen ombres, quasi surant.
L’amo rei cerca finestres on penetrar,
domina amb força: la calor i la llum m’envaeixen. Obr, entra l’invisible en moviment,
ara sí! respir, recuper la frescor,
l’alivi que dóna esperança.
He arribat al blanc,
a la fi som conscient del moment present, rememor oportunitats del passat.
El blanc se sent,
allò envaït, ho penetr amb formes i volúmens, arriba el color, l’olor, a la fi m’alliber,
deix enrrere els meus mons grisos.
Quan descobreixes,
quan t’acaricia,
quan te travessa,
quan ets part d’ell i vius en la blancor del làbarum, penses i dius: és meu! meu a la fi.

Toni i Miquel, gràcies per fer-me sentir i viure el blanc.